LA GENERALITAT CATALANA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

A.- ANTECEDENTS

1.- la Mancomunitat va aprovar el 25 de novembre de 1918 les Bases per a l'autonomia de Catalunya i va estimular un projecte d'Estatut, que va ser aprovat pels diputats i parlamentaris reunits en assemblea el 25 de gener de 1919. Aquest Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries, configurava un govern autònom format per parlament, executiu i governador general, dibuixava un marc financer propi i delimitava les competències estatals i les autonòmiques. El projecte va ser rebutjat per l'executiu i el parlament espanyols sense fer-lo objecte de debat, però va quedar com a punt de referència per al futur immediat.

2.- Al Pacte de Sant Sebastià del 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es van posar d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins de la propera República.

3.- A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van determinar la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya –partit guanyador a Catalunya- va proclamar de manera unilateral «la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia 14, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola.

4.- El 17 d'abril, Francesc Macià va arribar a un pacte amb representants del govern provisional espanyol en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom de Generalitat de Catalunya.

5.- A partir d'abril de 1931 va quedar constituïda, amb caràcter provisional, la Generalitat de Catalunya, presidida per Francesc Macià i composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis –denominada Diputació Provisional de la Generalitat- i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven als serveis pertanyents en les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que la de Barcelona –i la seva seu de la plaça Sant Jaume- es convertia de nou en la base principal del poder autònom de Catalunya.

B.- EL GOVERN PROVISIONAL

1.- El govern provisional català va impulsar la redacció d'un estatut d'autonomia, i va ser designada una ponència que, reunida en Núria, va ultimar el seu avantprojecte el dia 20 de juny de 1931.

2.- El text va ser sotmès a consulta dels ajuntaments catalans, que es van pronunciar a favor.

3.- La Constitució de la Segona República espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931, no va establir un Estat Federal sinó un «Estat integral compatible amb l'autonomia de municipis i regions».

4.- L'Estatut de Núria, una vegada reformat per les Corts, va ser promulgat el 15 de setembre de 1932.

C.- L'ESTATUT D'AUTONOMIA

1.- L'Estatut de 1932 definia Catalunya com a regió autònoma, amb hisenda pròpia i el nucli d'institucions de la Generalitat: Parlament, president i Consell executiu.

2.- El Parlament de Catalunya, que va ser triat per primera i única vegada dins de l'etapa republicana el 20 de novembre de 1932.

D.- LA GENERALITAT REPUBLICANA

• A la fi de 1932, amb l'aprovació de l'Estatut i les eleccions al Parlament, va quedar configurada la Generalitat definitiva, amb Francesc Macià ratificat com a president i Lluís Companys nomenat president del Parlament.
• A la mort del primer, el 25 de desembre de 1933, va correspondre la presidència de la Generalitat al segon, que la va exercir fins al final de la Guerra Civil, excepte el parèntesi de suspensió de l'Estatut que va d'octubre de 1934 a febrer de 1936.
• En la presidència del Parlament, van succeir a Companys, Joan Casanovas, fins a octubre de 1938 (amb el mateix parèntesi), i Josep Irla, a partir d'aquesta data.
• A L'Estatut de Catalunya de 25 de maig de 1933 van quedar fixades les institucions fonamentals de l'autonomia i les relacions entre elles, i es va configurar:
  • El Consell executiu, encapçalat pel president de la Generalitat i format per consellers titulars dels departaments de l'administració.
    • A causa dels problemes polítics dels anys 30, la transferència de les competències prevista encara no s'havia completat quan es va produir l'abolició de la Generalitat en 1939, però des del principi l'aportació econòmica estatal per a fer front als serveis transferits encara va ser més lenta i va resultar sempre insuficient, de manera que el dèficit va haver de compensar-se amb aportacions extraordinàries dels municipis.
  • En els primers mesos de l'any 1934 van quallar les lleis més importants per a l'organització de la nova Catalunya. El traspàs dels serveis d'ordre públic, que va permetre eliminar els a els governadors civils (11 de gener), va donar lloc a la Junta de Seguretat de Catalunya, que coordinava les accions autonòmiques i estatals d'aquest àrea.
  • D'acord amb les previsions estatutàries, va quedar constituït el Tribunal de Cassació, amb jurisdicció sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica, format per un president i dotze magistrats i organitzat en dues sales:
    • La civil, encarregada d'aplicar el dret civil català;
    • i la contenciosa administrativa, que actuava en defensa dels drets dels ciutadans contra la mateixa administració pública.
  • En matèria educativa, la Generalitat va seguir els passos de la Mancomunitat i va prendre iniciatives que anaven més enllà de les transferències realitzades pel govern central.
  • Un altre dels fronts de la política de la Generalitat va ser l'organització territorial (comarques) i la reforma del règim local, amb una llei municipal que recollia les aspiracions del moviment municipalista

E.- OCTUBRE DE 1934

• A partir de la formació, el 4 d'octubre de 1934, d'un govern de la República que donava entrada a una organització considerada antirepublicana i antiautonomista (la CEDA), el president Companys va proclamar unilateralment un «Estat Català dins la República Federal espanyola» el dia 6.

......

• Sense el suport dels anarquistes, que controlaven el carrer a Barcelona, l'estat català va durar 10 hores. El Palau de la Generalitat de la plaça Sant Jaume va ser assaltat per l'exèrcit sota les ordres del general Batet.
• Entre octubre de 1934 i febrer de 1936, amb l'Estatut suspès, la presidència de la Generalitat va ser ocupada per persones designades pel govern central amb el títol de governadors generals de Catalunya.

F.- EL FRONT POPULAR I LA GUERRA CIVIL

• El triomf del Front Popular en les eleccions del 16 de febrer de 1936 va comportar l'aixecament de la suspensió de l'Estatut, l'excarceració de Companys i la seva reposició en la presidència de la Generalitat. El també suspès Parlament reprengué l'activitat legislativa, però pràcticament no va donar temps a la reconstitució de la Generalitat.

• L'aixecament militar del 18 de juliol va fracassar a Catalunya i va ser seguit de manera immediata per un desbordament revolucionari de l'autoritat de la Generalitat de Catalunya perquè les forces sindicals de la CNT van imposar un Comitè Central de Milícies Antifeixistes que va actuar com un autèntic poder governamental al llarg dels mesos següents.
• Al setembre de 1936 es va formar, encapçalat per Josep Tarradellas com primer conseller, un govern d'unitat amb forces d'esquerra, que, amb el decret de col·lectivitzacions del 24 d'octubre, va legalitzar els actes revolucionaris i va intentar anar restablint una certa normalitat.
• Els fets de maig de 1934 van detenir la revolució, i les forces republicanes van concentrar l'activitat en la guerra.
• Catalunya, un dels últims baluards de la legalitat, va haver d'acollir en el seu territori al govern central, que va interferir en les competències de la Generalitat en una situació cada vegada més anormal i desesperada, que va precedir la victòria militar dels revoltats.